CAMERATA GRANADOS

OBRES

“Per mi, escriure una simfonia és com construir un nou món” Gustav Mahler

LA GRAN PARTITA

Wolfgang amadeus mozart

L’OBRA

La Gran Partita és la serenata número 10 en Si bemoll, KV 361, de Wolfgang Amadeus Mozart. Està escrita per a 12 instruments de vent i un contrabaix, una plantilla poc habitual en aquella època. Formació de vents Reneixement (Alta Capella) tocaven en esdeveniments públics. Al Barroc cau en desús i torna a ressorgir al Classicisme (Harmonie Musik, agrupa). Mozart s’apunta a l’auge (els nobles estan disposats a pagar el millors músics perquè amenitzin les seves trobades (actes oficials, celebracions i banquets) en clau de serenates i divertiments escrits originalment per a aquesta formació)que prenen aquestes formacions per compondre la seva obra, que Mozart porta al màxim nivell. El compositor austríac va començar a escriure l’obra cap al 1780, quan es trobava a Munic immers en l’òpera Idomeneo. No es coneix amb certesa el motiu que va impulsar Mozart a escriure aquesta obra, una de les més populars del seu repertori.

L’obra és caracteritza pel caràcter operístic dels moviments lents. Es divideix en set moviments, amb un animat rondó final, forma instrumental que es basa en la combinació del tema d’una tornada i diferents estrofes.

El títol de Gran Partita va ser un error editorial. Partita= Suite=Recull… Gran recull de diferents moviments de diferents caràcters…

 

jan-antonin-kolar-hV0bpJ8qngs-unsplash

AUTOR

Wolfgang Amadeus Mozart (Àustria, 1756-1791). Va ser un nen prodigi. Va viure només 35 anys. Va escriure més de 600 obres, entre les quals hi ha gairebé tots els gèneres de la música clàssica: òperes, simfonies, música de cambra, peces per a piano…, i fins i tot el seu Rèquiem, que va deixar incomplet perquè va morir i que va finalitzar el seu deixeble Süss Mayer.

Als sis anys comença a compondre. És un virtuós al teclat i al violí, cosa que fa que el seu pare Leopold (també músic) el porti de gira per les corts europees. La seva òpera Idomeneo, Re di Creta, estrenada el 1781, és la que va tenir més èxit essent ell viu. És en el mateix període que escriu La Gran Partita, fet que explicaria el caràcter operístic dels moviments lents de la seva serenata.

La seva trilogia operística Le Nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte són les millors òperes de Mozart en italià, mentre que en alemany destaca especialment La flauta màgica, estrenada amb un èxit aclaparador tres mesos abans de la seva mort a Viena, dirigida per ell mateix.

PROPOSTA MUSICAL

Entre els instruments hi ha dos corni di basseto, un instrument de la família del clarinet molt utilitzat en l’època en les composicions de Mozart, però que rarament apareix en músics del Classicisme com Haydn i Beethoven.

 

 

Ensemble de vent

Director i 13 músics (12 de vent i 1 contrabaix)

 

FORMAT

SIMFONIA NÚM.4

GUSTAV MAHLER

L’OBRA

La quarta simfonia de Mahler és, malgrat la seva durada de gairebé una hora, la més curta de les seves simfonies. Va ser escrita entre l’estiu de 1899 i el de 1900 i va ser estrenada a Munic la tardor de 1901 sota la direcció del propi compositor. La música és lírica i propera, allunyada de les obres més dramàtiques la precedeixen i succeeixen. L’últim moviment, que inclou una part per a soprano, fou pensat originàriament com a setè moviment de la tercera simfonia. Aquest es basa en el poema “La vida celestial” que pertany al lieder “El corn màgic del jove”, el qual en ajuda a comprendre tota la simfonia, malgrat Mahler no escrigué cap comentari de caràcter descriptiu sobre l’obra.

 

Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d’un company de viatge) és el primer cicle de cançons de Gustav Mahler per a veu i orquestra, el qual va ser escrit entre 1884 i 1885, i publicat l’any 1897. Si bé anteriorment Mahler havia compost cançons per a altres cantates, les Cançons del caminant són les primeres concebudes com a cicle. Aquest cicle va ser inspirat pel final d’una infeliç relació amorosa amb la soprano Johanna Richter, a qui va conèixer durant la seva etapa com a director de l’Òpera de Kassel (Alemanya).

 

jannik-jwdshots-o_x7uq9jxfw-unsplash

AUTOR

Gustav Mahler (1860-1911) va ser un compositor y director d’orquestra austríac, les obres del qual es consideren, juntament amb les de Richard Strauss, les més importants de l’època post-romàntica. Després de graduar-se al Conservatori de Viena l’any 1878, esdevingué director de les orquestres més importants dels teatres d’òpera europeus, arribant a dirigir la més destacada orquestra del moment, l’Òpera de la Cort de Viena (Hofoper). Les seves produccions innovadores li van valdre el reconeixement com un dels millors intèrpretes d’òpera. Fou director de la Metropolitan Opera House i de l’Orquestra Filharmònica de Nova York.

Com a compositor, Mahler va centrar els seus esforços en les cançons (lieder) per a veu i piano o orquestra (La cançó de la Terra, El corn màgic del jove…) i en les simfonies, que per a ell era “construir un món amb tots els mitjans possibles”, les quals inclouen melodies populars o marxes i fanfàrries militars. Les seves obres simfòniques van adquirir grans proporcions mai abans escoltades, amb aparent desordre que va generar la incomprensió de la seva música.

La revalorització de la música de Mahler va ser lenta, ja que, amb l’auge del nazisme a Alemanya i Àustria, la seva condició de jueu va fer que la seva obra es catalogués com a “degenerada” i “moderna”. Gràcies a la dedicació de grans directors com Bruno Walter, Otto Klemperer i, més tard, Leonard Bernstein o Bernard Haitink, la música de Mahler es va començar a incloure freqüentment en el repertori de les grans orquestres. Actualment, Gustav Mahler és un dels compositors més destacats de la història de la música occidental.

En aquesta ocasió, s’interpreta una versió del lied adaptada per a 10 músics del compositor austríac Arnold Schönberg (1874-1951), un arranjament que sorgeix de la gran admiració del compositor cap a Mahler. En paraules del propi Schönberg, es tracta d’una “objectivitat i economia sense precedents” de la imatge sonora de Mahler.

 

PROPOSTA MUSICAL

En aquesta ocasió, s’interpreta una versió del lied adaptada per a 10 músics del compositor austríac Arnold Schönberg (1874-1951), un arranjament que sorgeix de la gran admiració del compositor cap a Mahler. En paraules del propi Schönberg, es tracta d’una “objectivitat i economia sense precedents” de la imatge sonora de Mahler.

FORMAT

Ensemble simfònic

Director, cantant i 14 músics (seccions de corda i de vent, percussió i piano)

DIXTUOR

Gustav Helsted I Emánuel Moór

L’OBRA

Ll Decet op. 18 (1891) de Gustav Helsted i la Suite per a doble quintet (1903) d’Emánuel Moór juguen amb els elements de l’orquestra en petit format. Un quintet de corda i un de vent donen color a unes peces musicals distribuïdes en quatre moviments propis d’una simfonia clàssica, ben bé com si d’una formació orquestral es tractés.

Les seves propostes són innovadores en el moment. Pocs compositors s’han interessat a compondre per a una orquestra reduïda a la mínima expressió. Richter, a qui va conèixer durant la seva etapa com a director de l’Òpera de Kassel (Alemanya).

PROPOSTA MUSICAL

Dixtuor fa referència a una composició musical per a deu instruments, generalment de corda i vent. En aquesta ocasió, la Camerata Jove de Lleida vol donar a conèixer aquest tipus de formacions que converteixen els músics en una combinació de solistes. Es tracta d’un petit format orquestral romàntic fàcilment realitzable a les condicions imposades per la COVID-19.

FORMAT

Ensemble de cordes i vents

Director i 10 músics (seccions de corda i de vent)

laura-chouette-_4qE_RszdXo-unsplash

AUTOR

Gustav Helsted (Coopenague, 1857 – 1924).

Organista i compositor danès. Provenia d’una família d’artistes: pare i tiet, compositors, i germà, pintor. Va ser director de la Societat Musical Danesa.

La seva producció combina tant obres de música de cambra com obres per a orquestra.

Les més destacades són Gurresange, op. 15 (1889) per a solistes, cor i orquestra; Decet, op. 18 (1891) per a deu instrumentistes de corda i vent, suites orquestrals i obres per a orgue. Helsted no només destaca per la capacitat compositiva, sinó per la seva imaginació. Els colors de la instrumentació estan lligats al seu domini dels registres de l’orgue.

Emánuel Moór (Hongria, 1863-Suïssa, 1931). Pianista i compositor hongarès, i inventor d’instruments com el seu piano forte. Entre la seva producció hi trobem òperes, simfonies, concerts per a piano i per a violí, un rèquiem i música de cambra. Es dona el fet que era amic de Pau Casals, el qual va afirmar del compositor que la seva música era aclaparadora i que, com més la tocava, més s’adonava que era un compositor de primer nivell: “ets un geni”. Moór li va dedicar moltes obres que Casals va estrenar.

En aquesta ocasió, s’interpreta una versió del lied adaptada per a 10 músics del compositor austríac Arnold Schönberg (1874-1951), un arranjament que sorgeix de la gran admiració del compositor cap a Mahler. En paraules del propi Schönberg, es tracta d’una “objectivitat i economia sense precedents” de la imatge sonora de Mahler.

 

info@cameratagranados.com

Instagram Youtube Envelope Facebook